notícies

Els rituals de les Seleccions Catalanes Femenines

19/12/2019

Les capitanes de les Seleccions Catalanes sub 15 i sub 17 femenines expliquen els rituals i les manies que tenen abans de sortir al camp.

Els rituals de les Seleccions Catalanes Femenines

‘Sortirem, lluitarem, per Catalunya guanyarem’. Aquest és el crit de la guerra que canta la Selecció sub 17 femenina instants abans de sortir al terreny de joc. Sigui un duel amistós o un partit transcendental del Campionat d’Espanya, aquest combinat català es conjura entre les quatre parets del vestidor per sortir motivades i amb il·lusió, lluitar fins l’últim instant i endur-se així, una gran victòria per Catalunya.

Ariadna Mingueza, capitana de la Selecció Catalana sub 17 femenina i futbolista del FC Barcelona, sap què és competir en un Campionat Nacional de Seleccions Autonòmiques. Des de la sub 12 que va convocada amb la Catalana i la seva espectacular evolució l’ha portat a les categories inferiors de la Selecció espanyola, amb qui ha disputat diferents tornejos i Europeus. Treballadora i ambiciosa, sap que el braçalet és sinònim de responsabilitat. “Més que responsabilitat com a capitana dins del camp, on en tot moment has de donar la cara, es guanyi, es perdi o quan faci falta, és fora on s’ha de notar més. Has de fer pinya, fer grup, ser la responsable”.

Per a ella, el futbol “ho és tot, de fet, abans feia música i ho vaig deixar perquè, per a mi, ara mateix el futbol és vida. Sense aquest esport no seria qui soc. Estar amb les companyes m’aporta molta felicitat i jugar dins d’un camp és com estar en un altre món”. Sent una jugadora tan jove, ja ha acumulat molta experiència sobre les espatlles, i reconeix que una de les seves manies abans de saltar al terreny de joc és “entrar amb el peu dret, fer tres salts i santiguar-me”.

Nora Fernández és la capitana de la Selecció Catalana sub 15 femenina i jugadora del RCD Espanyol. “Quan jugo a futbol m’oblido de tot i és el moment en el qual gaudeixo més de la meva vida. I és que aquest esport m’aporta seguretat i ganes de competir”. En el seu cas, la seva mania és “portar-me sempre la cinta blava pel cabell”.

Per a Fernández, de segon any, afirma que ser la capitana és “fer que la sub 15 sigui un equip, que totes estiguem juntes, que ens ho passem bé... En definitiva, fer grup. Ens animem entre totes abans de jugar, som un equip molt competitiu i molt treballador”.

Les dues capitanes confessen que el que no pot faltar mai als seus vestidors són uns altaveus per escoltar tot tipus de música, sigui abans d’un entrenament o d’un partit. És més, Ariadna Mingueza és la DJ de la sub 17 i, com ella mateixa ha declarat, “sempre hi ha diferents estils de música i com soc jo la que ho posa s’escolta el que tingui en aquell moment”.

L’elecció de les capitanes

Per al tècnic de la Selecció sub 15, Eduard Castillo, la tria de les capitanes és molt important, ja que “són la connexió entre l’staff i el grup. Habitualment són jugadores que competeixen en categories altes, acostumades a ser exigides setmanalment. Dins del joc també tenen un pes específic, ja sigui per la seva demarcació o per la seva personalitat. Són futbolistes amb experiència i lideratge, i el que volem d’elles és que contagiïn al grup el joc que plantegem. Han de generar dinàmiques positives. I nosaltres hem de ser capaços de detectar aquest perfil”.

Per la seva part, Natàlia Arroyo afirma que la tria de la capitana de la sub 17 “es fa en base a una sèrie de valors que nosaltres creiem que ha de reunir, com el lideratge, el respecte al rival, la competitivitat..., i que ja tingui una trajectòria amb les Seleccions. Per tant, ha de saber com funciona el campionat perquè, en un moment donat, pugui calmar al grup si està nerviós, donar els seus consells i que, futbolísticament, tingui un pes i una importància específica”.

Per això, l’elecció d’Ariadna Mingueza no és casualitat. “Mingueza ja ha participat en altres edicions d’aquests campionats i és una jugadora que es fa escoltar per les seves companyes. En aquest cas, és una de les futbolistes més veteranes del grup i té un rodatge extra perquè ha tingut participació amb el primer equip del Barça. Per tant, reuneix moltes de les qualitats que a nosaltres ens interessa que tingui la persona que ha de liderar en el grup, tant dins com fora del camp. És una jugadora que ja té experiència professional i ens dona aquest rigor”.

En quant als rituals, Castillo nega que tingui cap mania, “ni quan he jugat ni ara quan entreno”. Simplement, el que demana “és serietat a l’hora de saltar al camp. Em fixo molt en si les jugadores manifesten o demostren les ganes que tenen de competir, així puc intuir quines intencions hi ha dins l’equip quan encara estem al vestuari i, d’aquesta manera, evitem que entrin fredes en alguna de les dues parts”. Del mateix parer és Arroyo, ja que “la rutina que tinc és la mateixa tant en els partits amistosos com en els enfrontaments oficials, però no soc de posar-me un calçat en concret o saltar al camp amb una cama o altra”.

GALERIA D'IMATGES


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació.